947 municipis, pintats per la densitat de gent
Passa per sobre d’un municipi o toca’l.
Cada punt són 500 persones
Els punts es col·loquen a l’atzar dins del terme municipal on viuen aquestes persones. On no hi ha punts, no hi ha prou gent per fer-ne un.
El mateix mapa, si cada municipi pesés per la seva gent
Cada bombolla és un municipi, amb una mida proporcional als seus habitants i col·locada tan a prop com pot del seu lloc real.
L’horitzó de Catalunya
Cada pic s’aixeca sobre un municipi i és tan alt com la seva població. A escala lineal, el país és pla amb una muntanya. A escala logarítmica apareixen els pobles.
Els municipis agrupats per nombre d’habitants. Toca un tram per veure’l al mapa i comparar quants ajuntaments són, quanta terra ocupen i quanta gent hi viu.
Ordenem els 947 municipis del més dens al menys dens i anem sumant terra i gent. Si tothom visqués repartit igual, la corba seria la diagonal.
Cada cercle és un municipi: a la dreta, més amunt a la muntanya; a dalt, més gent per km². La mida és la població.
Ara per comarques. A l’esquerra, la terra que ocupa cadascuna; a la dreta, la gent que hi viu. Toca una franja.
Si cada comarca fos tan gran com la gent que hi viu
Cada bombolla és una comarca. Canvia de superfície a població i, després, tira enrere en el temps fins al 1857.
Fins al 1991, població de fet (sèrie històrica de l’Idescat). El Moianès i el Lluçanès no existien com a comarques i els seus municipis compten dins les comarques d’on provenen.
1857–1991: població de fet (Idescat). 2025: Cens de població. Per comparar, el 2025 el Moianès se suma al Bages i el Lluçanès a Osona.
El mateix quilòmetre quadrat, dos països diferents
Tria dos municipis. Cada quadrat és 1 km² i cada punt, una persona.
Dividim Catalunya en 32.915 quadrats d’1 km². En 23.763 no hi viu ningú.
És la quadrícula estàndard europea que publica l’Idescat. El nombre de cel·les de cada tram és real; la posició dels quadrets és il·lustrativa.
Catalunya no és només on som. També és on hem deixat de ser.
En un segle i mig la població s’ha multiplicat per quatre, però gairebé tot el creixement s’ha abocat a l’entorn de Barcelona i al litoral. Mentrestant, comarques senceres del Pirineu, de l’Ebre i de Ponent tenen avui menys gent que fa cent anys.
Aquest desequilibri no és natural. Depèn, en bona part, d’on posem la feina, les escoles, els metges, el tren i l’habitatge. Quan la meitat de la gent s’estreny en menys del 2% del sòl, el preu es paga pels dos costats: pisos impossibles a la ciutat i pobles que es buiden.
Mirar el mapa sencer és el primer pas per repartir-lo millor.
Fonts
- Idescat. Altitud, superfície i població. Municipis, 2025 (Cens de població anual).
- Idescat. Densitat de població. Comarques i Aran i Nombre de municipis i població, 2025.
- Idescat. Sèries històriques demogràfiques. Evolució de la població de fet, 1857–1991.
- Idescat. Estadística del grau d’urbanització 2025 (quadrícula d’1 km²).
- Límits municipals: Instituto Geográfico Nacional, via es-atlas (TopoJSON).